Messi

En el principi, va ser el Profeta.

Abans del Profeta, només la foscor, tot just esquinçada pel so de cinc campanades, que ens varen recordar al Primer, el que va arribar d’Hongria. Després, el Profeta, que ens va convèncer de que podíem tenir tot el que avui tenim. El Profeta, que ens va guiar en el desert. El Profeta, que ens va encomanar el seu somni i ens va alliberar de la por. El Profeta, que ens va revelar quina és la nostra essència i amb qui vàrem ser respectats i admirats arreu. El Profeta, amb qui vàrem obrir d’un sol cop la porta de l’Olimp al minut 111. I el Profeta, quina fi va ser trista com trista ha de ser la fi dels profetes, ens sap avui hereus del seu mestratge.

I el Profeta, del no res, va engendrar el 4.

I va donar vida al 4. El 4, que a Sant Jaume ens ha estimat, ens estima i ens estimarà sempre. El 4, amb qui hem abraçat als antic herois. El 4, de qui hem aprés des de sempre. El 4, a qui vàrem seguir en exili i martiri. El 4, que té en els seus el seu bàcul i omple els deserts de gespa. I el 4 va esdevenir un de nosaltres i nosaltres el reconeixem en tot el que som. I el 4, el somni del Profeta, a la fi, va fer propici l’adveniment del Creador.

I Ell va fer-se present d’entre nosaltres.

Ell és a qui hem esperat cent anys. Per Ell som envejats i temuts. Perquè Ell és el veritable, nascut d’entre nosaltres, perquè oblidem als falsos messies foranis davant dels qui hem postrat abans d’Ell. Perquè Ell cau i s’aixeca com nosaltres, pateix com nosaltres, lluita com nosaltres i plora com nosaltres i nosaltres ens aixequem, patim, lluitem i plorem en Ell. Perquè a Ell no l’atrapa la ma de Deu, perquè Ell colpeja les ombres amb el seu cor per portar-nos on no havia arribat mai ningú i tot i així el millor d’Ell sempre està per arribar.

I Ell ens ho dona tot. Des del no res crea la quimera, la esperança, la il·lusió, el desig, el esclat, la felicitat elèctrica i sobtada que ens atrapa i ens engoleix, suspesa en un últim instant exultant, repetit i irrepetible. I llavors Ell atura el temps, perquè ens fonem en Un, perquè ens reconeguem altre vegada tots junts en la nova i vella epifania, que creix sense límit on abans només hi havia erm. I, en fi, pel damunt del brogit, de l’èxtasi, cridem el seu nom amb tota la nostra veu, que és la veu de tots i la veu de cada un.

El Profeta el va pensar, el 4 l'ha portat i Ell és. Que sigui per sempre.