El declivi de la màgia

Versión en castellano http://esperandoalosbarbaros02.blogspot.com/

La socialització del coneixement porta al qüestionament de la màgia religiosa com a resposta, tal i com l’hem conegut durant els dos-cents mil anys en que els paleontòlegs xifren la nostra empremta. Durant aquest període, la humanitat, en el seu conjunt, no ha tingut accés al coneixement, quina litúrgia estava reservada als iniciats, als guies d’un coneixement interessat, i on l’observació dels fets naturals i la seva explicació sobrenatural estaven intrínsecament entrelligades, bé per interès dominatiu, bé per comoditat epistemològica (ja que els que s’erigien en intèrprets de la realitat no tenien ni la resposta ni la capacitat d’obtenir-la, ni l’esperit inquisitiu imprescindible per fer-ho, acomodats en una posició de poder). Es recurrent en la història, en aquestes circumstàncies, perseguir el dubte i simplificar les explicacions, sempre sobre la base de la creença, ja que d’aquest sistema acrític el dubte conceptual en queda fora per definició.

Això no només ha estat vàlid per l’especulació purament teològica, sinó també, a causa d’aquesta indestriable amalgama doctrinària, per l’empirisme acadèmic imperant fins finals del segle XIX (sinó més enllà), on teories tan universalitzades com la de l’evolució darwniana, eren anatemitzades com l’església cristiana anatemitzava l’heliocentrisme copernicà.

Avui, al menys en l’anomenat primer mon i, de forma imprevisiblement accelerada, en països emergents (econòmicament) com Xina i Índia, que representen un terç de la humanitat, l’accés al coneixement, en diferents graus, és a l’abast de tothom, el que, forçosament, ha d’estimular l´esperit crític global. Malgrat el perill de que la manipulació informativa pugui fer perillar aquest pensament analític encaminant-lo cap a la uniformitat acomodatícia, aquesta, en definitiva, no pot deixar de ser una perversió inevitable, però, a la llarga, superable, en la mesura en que l’accés als fets i a les opinions estigui cada cop més universalitzat. I podem posar exemples: Als EUA, on la informació sobre la guerra d’Iraq està censurada i les consignes falses i interessades s’han descobert freqüents, la població, paulatinament, deixa de creure en les fonts que identifica manipuladores (com ara les governamentals). O a l’estat espanyol, on l’intent per part de la dreta de redefinir a la seva mida de la realitat des de determinats mitjans, a la fi, ha fracassat estrepitosament en mig del ridícul. Curiosament, ambdós intents han estat perpetrats per forces, o be vinculades indestriablement a la religió organitzada o be per ella mateixa amb els seus propis mitjans. Hem de congratular-nos del seu fracàs i descriure’l com un exemple del nostre punt de vista, perquè, malgrat tot, el dubte i la necessitat de coneixement per esvair-lo avança en direcció totalment oposada a la dels nostres avantpassats i el refugi esotèric es avui completament buit de consciències inquietes

Aquest pensament independent i crític amb l’explicació paranormal de la realitat a través de la religió, si bé ha existit durant les últimes centúries, també es cert que ha estat minoritari i insuficient per a trencar amb mil·lennis de fe en la màgia com a explicació. Però ara s’està produint aquest xoc davant els nostres ulls. Aquest ha de ser, per sobre de la tecnificació o els desgavells econòmics i climàtics, el tret que ha de diferenciar l’espai d’història de la humanitat en el que ens ha tocat viure. Som qui matarem els deus i alliberarem l’home de la seva esclavitud ancestral, per portar-lo on es puguin albirar cotes de humanització avui encara només entrevistes i, en tot cas, incompatibles amb genuflexions davant ídols que, a la fi, hem inventat nosaltres mateixos perquè ens acabin dominant. Cap déu no ens ha fet, sinó que nosaltres els hem fet a tots ells. Ha arribar el moment de prescindir-ne, perquè el concepte mental que representaven ha deixat de ser-nos útil.

Cal fer el següent pas. Nosaltres en som l’avançada.