És inquietant reflexionar avui sobre política internacional per adonar-se de que vells comportaments es reprodueixen de forma cíclica.
Fa ara tres quarts de segle, l’incendi i ensorrament del Reichstag a Berlín, en un atemptat de dubtosa autoria, però que a l’època semblava clarament terrorista, va provocar que el president d’Alemanya dictés al 1933 el que es va conèixer com a Decret de l’Incendi del Reichstag, que va tallar de soca-rel les llibertats de l’època a aquell país, concedint amplis poders a l’estat per sobre l’individu. Ara en fa set, l’incendi i ensorrament de les torres bessones a Nova York, en un atemptat de dubtosa autoria però que a l’època es percep com a clarament terrorista, ha donat pas l’octubre de 2001 a la Patriot Act, que limita profundament les llibertats ciutadanes als Usa d’avui, donant amplis poders a l’Estat per sobre l’individu.
Aquest va ser el començament d’una escalada bèl·lica en que Alemanya i els seus països aliats (Itàlia i Japó com a principals, però la llista és molt llarga, amb 12 estats europeus, però d’altres tant exòtics en l’escenari com Iran o Tailàndia), que es va iniciar amb la invasió de Polònia, sense declaració de guerra prèvia, a fi de aprofitar els seus rics recursos per a la nova Alemanya imperial. D’igual forma, fa quatre anys els USA i els seus països aliats (els firmants de les Açores principalment, però també d’altres tant exòtics en l’escenari com Mongòlia o El Salvador) van iniciar la invasió d’Iraq, sense declaració de guerra prèvia, a fi d’aprofitar els seus rics recursos per el nou imperi del capital global.
Fa ara tres quarts de segle, l’incendi i ensorrament del Reichstag a Berlín, en un atemptat de dubtosa autoria, però que a l’època semblava clarament terrorista, va provocar que el president d’Alemanya dictés al 1933 el que es va conèixer com a Decret de l’Incendi del Reichstag, que va tallar de soca-rel les llibertats de l’època a aquell país, concedint amplis poders a l’estat per sobre l’individu. Ara en fa set, l’incendi i ensorrament de les torres bessones a Nova York, en un atemptat de dubtosa autoria però que a l’època es percep com a clarament terrorista, ha donat pas l’octubre de 2001 a la Patriot Act, que limita profundament les llibertats ciutadanes als Usa d’avui, donant amplis poders a l’Estat per sobre l’individu.
Aquest va ser el començament d’una escalada bèl·lica en que Alemanya i els seus països aliats (Itàlia i Japó com a principals, però la llista és molt llarga, amb 12 estats europeus, però d’altres tant exòtics en l’escenari com Iran o Tailàndia), que es va iniciar amb la invasió de Polònia, sense declaració de guerra prèvia, a fi de aprofitar els seus rics recursos per a la nova Alemanya imperial. D’igual forma, fa quatre anys els USA i els seus països aliats (els firmants de les Açores principalment, però també d’altres tant exòtics en l’escenari com Mongòlia o El Salvador) van iniciar la invasió d’Iraq, sense declaració de guerra prèvia, a fi d’aprofitar els seus rics recursos per el nou imperi del capital global.
De la derrota de l’aventura bèl·lica germànica en resultaren, entre d’altres, tres conseqüències: En primer lloc, l’expansió i enfortiment del comunisme, amb un nucli stalinista a Rússia com a referent i un munt de dictadures a nivell mundial. Dos blocs enfrontats a major glòria del complex industrial militar. De la anunciada derrota dels EUA a l’Orient Mitjà en resultarà l’expansió i enfortiment de l’islamisme radical, amb un nucli a Iran, Iraq, Afganistan o Paquistan, i un munt de teocràcies mahometanes a nivell mundial. Dos blocs enfrontats a major glòria del complex industrial militar.
La segona va ser un canvi en el món, amb la descolonització de Àfrica i Àsia, que varen resultar a la fi beneficiades pel conflicte. D’aquesta en sortirà enfortida sense dubte l’Àsia emergent, Xina i Índia principalment, que esdevindran les potencies mundials indiscutibles del segon terç de segle XXI.
I la tercera a analitzar és la que portarà als governants i militars americans davant el Tribunal de La Haia, a imatge i semblança dels judicis de Nüremberg. I no seria sobrer que els acompanyessin membres dels successius governs israelians i força cap d’organitzacions de resistència palestina, així com els terroristes de Al Qaeda, autors i justificadors de matances d’innocents .
La segona va ser un canvi en el món, amb la descolonització de Àfrica i Àsia, que varen resultar a la fi beneficiades pel conflicte. D’aquesta en sortirà enfortida sense dubte l’Àsia emergent, Xina i Índia principalment, que esdevindran les potencies mundials indiscutibles del segon terç de segle XXI.
I la tercera a analitzar és la que portarà als governants i militars americans davant el Tribunal de La Haia, a imatge i semblança dels judicis de Nüremberg. I no seria sobrer que els acompanyessin membres dels successius governs israelians i força cap d’organitzacions de resistència palestina, així com els terroristes de Al Qaeda, autors i justificadors de matances d’innocents .
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada