Por

Versión en castellano http://esperandoalosbarbaros02.blogspot.com/

És realment increïble observar com la dreta espanyola s'ha instal·lat en la por com a forma de relacionar-se amb la societat. Perquè serà que viuen tan acollonits? Algú a Catalunya crema una fotocòpia i España se rompe, el govern central firma qualsevol conveni amb el Marroc i ja veuen als moros desfilar per Ceuta i Melilla amb els seus tancs, recuperats de la derrota histórica de Perejil que pel que es llegeix i escolta els devia doldre tant com la de Lepanto. Si es canvien d'arxiu uns documents espoliats, se desmembra la nación.

El lendakai convoca un referèndum (que finalment, com era previst, no es fa) i ja estan tots amb que es queden sense Espanya. I especulen amb esotèriques connexions islàmico-etarres. Una senyora en mitjons celebra una roda de premsa on els hi xiuxiueja que té la impressió” de que es vendrà Navarra i ja estan tots sense poder dormir. Si fins hi tots els espanta que anomenin a la selecció la roja, que a Catalunya es parli català, que a Galizia hi hagin escoles gallegues. Fins hi tot alguns s'alarmaven de que el Parlament hagués aprovat una llei per a que els maltractadors no heretessin.

Els acoquinen els jutges, els alcaldes de Madrid que no són neonazis, els homosexuals que es casen, els mestres que ensenyen educació per a la ciutadania, els gitanos, les ministres, els sindicalistes, les carnisseries musulmanes. Tenen un idioma amb quasi quatre-cents milions de parlants però es senten amenaçats per les subvencions de la Generalitat de Balears al català.

Els espanta Pilar Manjón, la cultura de Lorca i Picasso, els actors i cantants desafectes, els vots que no van als seus partidaris, la investigació mèdica amb cèl·lules mare, que les dones decideixin sobre el seu cos, que s'ensenyin drets humans a l'escola, que les lesbianes es besin pel carrer, que s'empari a qui decideix deixar de patir. I que no els reverenciem quan passen pel nostre costat, perquè estan convençuts de merèixer-ho.

Tremolen davant l'escola pública i laica, o perquè en canvien els crucifixos per taules periòdiques a les aules, o davant la escolarització en la tolerància i la igualtat. Davant el fet de que l'obscurantisme i la màgia com a assignatura obligatòria doni pas a l'estudi de la evolució. Davant que els seus fills no hagin d'arrossegar les seves patologies ideològiques i que això els posi en evidència. Davant els que no besem l'anell als bisbes, els que no creiem en deus ni esglèsies, els que no escoltem veus en el cap perqué no sintonitzem la Cope. I a sobre som chusma roja perquè ens riem de les seves paranoies.

Van tot el dia amb ZP entrega Navarra a Eta, En Catalunya se persigue el castellano, España se rompe, El Psoe ha causado la crisis mundial, los inmigrantes no se integran, no sabemos nada del 11-M en la escuela se enseñan a los alumnos a masturbar a sus compañeros, Euskadi se separa, En Iraq hay armas de destrucción masiva, los españoles pueden creerme, i demès marcianades com si fossin zoombies descerebrats, demanant cadenes perpètues i penes de mort, com si això els pogués protegir de la por que tenen a tot. I així els hi va, elecció rere elecció. Estan deixant el seu país sense una oposició viable al govern, i això es nefast.

Por, al cap i a la fi. Por a l'immigrant, als drets de les minories, que semblen desassosegar-los, als homosexuals adoptant, als bascos parlant euskera, als ciutadans votant a l'esquerra. Por a les opinions contraries, als magistrats traïdors, a les lleis contra el maltractament. I, sobre tot, por davant la possibilitat de que els problemes es puguin arreglar sense ells, a que hagin de passar-se més anys veien com governen els vençuts.

Han substituït el contubernio judeo-masónico en lo social y comunista en lo político per aquest enfilall de barbaritats, tan exòtiques com eren les que pronunciava Franco, però viuen, com els franquistes, sempre temorencs, anyorant a el Cid, sobresaltant-se per un anunci d'Ikea, per un acudit de Beatriz Montàñez, per una bandera despenjada d'un balcó municipal en un remot poble del Pallars, per un vidre trencat en una comissaria de Madrid, o per qualsevol altre ocurrència d'aquell delinqüent (el primer que s'en riu d'ells) que vomita les seves frustracions, deliris i complexes d'inferioritat als matins i que els provoca un profund síndrome de Diògenes intel·lectual.

Indigents ideològics espantats davant la llibertat. Aquesta és la oposició que es mereix el seu país? Seran capaços d'imaginar cóm els recordarà la història? Vergonya eterna per aquesta dreta i la seva por.