Qui som?

Versión en castellano
http://esperandoalosbarbaros02.blogspot.com/2009/01/quienes-somos.html

Qui som? En curiós les respostes que podem donar cada un de nosaltres davant aquesta pregunta. Ens definim no pel que som sinó pel que sentim que som en cada moment. Que soc jo? Ex fumador (però només quan parlem del tabac), pare, espòs, fill, germà (quan ho fem de família), d’esquerres (quan discutim de com veiem el món), ateu (si es tracta de creure en màgia o religió) ... i tants altres coses que he estat i espero ser demà. L’únic que sé del cert és el que no he estat ni seré mai. En aquest diari, virtual i hipotètic lector, ho llegiràs de forma inequívoca. I prenc el compromís amb tu, si mai arribes a trobar-me, de que tant sovint com pugui compartiré amb tu algun dels aspectes de la realitat que m’han empès a escriure el blog. Si ara estàs aquí, si el que et dic et porta a reflexionar encara que només sigui un moment, tu i jo ja hem començat a transformar el nostre minúscul espai d’història just en aquest moment.

També, es clar, pretenc penjar música, poemes, articles d’opinió, etc.... Tot allò que altres hagin fet i pugui ajudar-nos a entendre’ls.

I, sobretot, espero que la teva visita no acabi sense un pensament, una acotació, un comentari ... Així jo també sabré que hem compartit aquest moment i que hem estat junts, tot esperant els bàrbars........

¿Què esperem a la plaça tanta gent reunida?
Diu que els bàrbars avui seran aquí.

¿De què ve al Senat aquesta inacció?

¿Per què seuen els Senadors i no legislen?
És que els bàrbars arribaran avui.
¿Per què han de fer lleis ja els Senadors?
Les dictaran els bàrbars quan vindran.

¿Per què l'Emperador se'ns ha llevat tan d'hora

i és a seure al portal més gran de la ciutat, dalt del tron,

revestit i portant la corona?
És que els bàrbars arribaran avui,

i el nostre Emperador creu que ha de rebre llur cap.

I fins i tot té preparat, per dar-l'hi, un pergamí.

Allí li ha escrit una llista de títols i de noms.

¿Per què els nostres dos cònsols i els pretors van avui

amb les togues vermelles, les togues recamades?

¿Per què porten braçals amb tantes ametistes

i anells amb esplèndides, cristal·lines maragdes?

¿Per què han pres avui uns bastons tan preciosos

amb tot de plata i or cisellats de mà mestra?
És que els bàrbars arribaran avui;

i tot això són coses que fascinen els bàrbars.

¿Per què els bons oradors no han vingut com sempre

a engegar llurs discursos, a dir el que d'ells s'espera?
És que els bàrbars arribaran avui;

i són gent que els empipen retòriques i arengues.

¿Per què ha començat de sobte aquesta angúnia

i aquest renou? (Oh, com s'han allargat les cares!)
¿Per què es buiden de pressa els carrers i les places

i tothom va tornant a casa molt pensívol?
És que s'ha fet de nit i els bàrbars no han vingut.

I uns homes arribats de la frontera

han dit com ja, de bàrbars, no se'n veuen enlloc.

¿I de nosaltres ara què serà sense bàrbars?

Aquesta gent alguna cosa bé resolia.

Konstantin Kavafis (Περιμένοντας τους βαρβάρους)

Gràcies. Totes.