divendres, 9 de gener del 2009

Irrealitats

Versión en castellano http://esperandoalosbarbaros02.blogspot.com/



Evangelistes, endevinadors, bisbes apocalíptics, llançadores de cartes, mags, tarotistes, creacionistes, abduïts per ovnis, etc... Estem assistint des de fa uns anys a una ofensiva en tota regla del defensors dels fenòmens paranormals.

Les xifres que resulten de les estadístiques públiques sobre el nivell de credibilitat de tota aquesta tropa són alarmants. Qui no coneix algun amic, algun familiar que no hagi trucat algun cop a un tarot, que no hagi consultat a algun mag o no que doni crèdit a faules bíbliques? Quin és el procés mental que porta a gent, que en la vida quotidiana es comporta amb tota normalitat, a mantenir aquests comportaments infantiloides i a creure que un desconegut (previ pagament) li podrà predir el futur mirant uns cartronets amb dibuixos o que un sacerdot, dient unes paraules mágiques, converteix un got de vi en la sang d’un home mort fa dos mil anys?


I ara toca l’allau dels creacionistes, cretins funcionals que creuen que va ser el seu déu qui va crear el mon fa menys de sis mil anys (període en s’inventava l’escriptura a Mesopotàmia), contra tota evidència científica. I els fòssils, preguntem? Els va posar déu a la terra perquè els trobéssim, responen. I l’evidencia científica? Les veritats científiques no poden estar per sobre del que varen escriure uns profetes semites de fa milers d’anys, mantenen.


Però compte, que aquestes mentalitats quasi patològiques no son només patrimoni de classes desfavorides per sembrar-hi la llavor de la submissió. No. Dirigents de països actuals, islàmics i cristians, amb armament i mitjans de tota classe, fan de les seves particulars revelacions paranormals i interpretacions martiriològiques de textos històrics una forma de govern. L’home fins ahir més poderós del món es avui un ex-alcohòlic, mentider, que ha evolucionat des d'aquell assassí en sèrie que firmava sentències de mort com a governador fins aquest assassí de masses a orient mitjà, que creu que Deu va crear la dona d’una costella d’Adam. No com a al·legoria, sinó com a fet real.

No us resulta tot plegat quasi irreal, com si visquéssim en una realitat paral·lela...?


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada