Espiritualitat

Versión en castellano http://esperandoalosbarbaros02.blogspot.com/

Jo, com la majoria de vosaltres, vaig ser educat en la fe catòlica. Com molts, també, recordo perfectament el moment en que vaig passar de la fe acrítica al dubte i, immediatament, al trencament de la confiança en el sistema teològic. Christopher Hitchens relata en el seu llibre “Deu no és bo” quin va ser el seu moment. Jo tinc molt present quan va ser el meu. I, en la distancia, puc veure que, si be el gruix del raonament el va provocar la irrealitat intrínseca de la concepció teològica de la realitat, també es veritat que, en aquell i en posteriors moments, la seva base simbòlica i mitològica, que ha perviscut tan arcaica fins els nostres dies, ha va contribuït vivament en accelerar el meu procés d’abandonament de les creences màgiques. El que pretenc aquí es analitzar (tant succintament com he sigui possible) la connexió entre les transformacions socials, enteses com a adaptacions al mitjà i com a forma d’organització social, amb la corresponent sistematologia simbòlica transcendent de la realitat. I buscar en aquesta evident disfunció de la seva evolució comparada la clau per a proposar un nou sistema espiritual de signe laic, deslliurat de connotacions religioses. Sense entrar en especificacions que, pel objecte del present anàlisi, podes resultar tan prolixes com inútil, podem col·legir que la nostra realitat etològica discrimina bàsicament unes poques formes capitals de supervivència: Un principi de caçadors - recol·lectors, substituït per una època de petits cultivadors, que desemboca en una altra d'agricultura organitzada a gran escala que es conjumina amb l'explotació ramadera dels recursos. Després d'aquestes etapes, només una d'industrial i una de post industrial en que la producció de coneixament substitueix la de bens materials. A la meva manera de veure-ho i a grans trets, y malgrat que no tots els pobles han estat protagonistes de tots els estadis, tots els models antropològics d'organització social es corresponen amb els anteriors models d'economia adaptativa al mitjà. La societat preindustrial va ser en la que es varen crear tots els models religiosos que segueixen vigents a gran escala. Models que per raons constitutives es mantenen immutables en les nostres societats post industrials des de la seva primigènia postulació, y no només en els seus principis fundacionals, sinò també en la gran majoria de les seves contruccions dogmàtiques, com no podria ser d'altra forma. En aquest estadi preindustrial, les societats s'estructuraven en formes idèntiques de resposta al mitjà per sobreviure (cacera, agricultura, etc...) i, per tant, el seus sistemes de mites i símbols eren, en el fons, idèntics. A nivell simbòlic, els mites religiosos formaven el centre organitzatiu en torn al qual s'interpretava la realitat i, conseqüentment, s'organitzava el modus de vida. Construccions mítiques de poblacions diverses sonvergeixen quant les seves formes d'afrontar la supervivència en el mitjà també ho fan. I, també en aquest estadi preindistrial, la mitologia complia una finalitat programàtica. Era un element de cohesió que tenia en el grup una funció constitucional. I aquesta funció es va seguir complint durant mil.lenis adscribint els seus dogmes a un sistema de bloqueix d'alternatives al sistema verificat de funcionament. I per això el camí més obvi i exitós és el de la creença religiosa, per formulat mitjançant aquesta un dogma interpretatiu ontològic immutable per definició, una submissió incondicional individual i grupal a una forma de pensament en la que la realitat prové d'essers superiors (deus, avbantpassats sacran¡mentalitzats, etc..) que excluia de forma natural i conseqüent qualsevol canvi.D'aquesta forma la creença entesa com l'acatament incondicionat a formes de pensament i organització quina adhesió i sometiment no es cuestiona, trascendeix la seva finalitat d'estructuració social per adquirir una dimensió religiosa que no ha estat la seva pretensió primera.. La fe esdevé la expressió més clara de la formulació de creences com a programa d'organització grupal. I cohesiona la societat al preu de convertir-la en estàtica i negant-li cap possibilitat d'evolució crítica fora del propi sistema, impermeable al dubte. Quina és la trasl.lació pràctica d'aquest tipus de societat? L'autoritarisme, el patriarcat, el localisme, el col.lectivisme agrari. Fe i submissió. Exclussivitat i exclussió. Lka vida interior estructurada en torn a la creença en la trascendència sagrada de la realitat. En resum: el que hem convingut en anomenar religió.

Si acceptem que la funció dels mites preindustrials era programàtica, l'adveniment de les formes de societat industrial hauria hagut de suposar, conseqüentment, una transformació dels mecanismes de programació col.lectiva. I la realitat confirma el postulat. Les societats industrial van escometre la titànica feina de substituir paulatinament els mites sacramentals per símbols ideològics i científics. Posteriorment, les coeitats post industrials segueixen el camí i posen en crisim les ideologies per camviarles per un sistema de postulats col.lectius d'adhessió voluntaria individual.Canvi d'economia evolutiva, canvi d'estructura social, canvi de sistema teològic. Canvi de sistema de formació, d'expressió, de ritualització i d'organització social. Canvi de religió. I com s'expressa aquesta muitació en el bastiment ideològic d'aquesta societat? En principi, en el progressiu i inevitable arraconament de la religió coma a postulat de definició social. Però també i sobretot d'una altra forma molt més profunda a la meva forma de veure-ho: la concepció intrínsecament immobilista de la societat preindustrial es veu superada irremeiablement per una visió necesàriament dinàmica, creadora contínua de tecnologia i de coneixament. Canvi continuat de forma d'interpretar la realitat, canvi continuat de sistema de traball, canvi continuat de sistema organitzatiu i, finalment, canvi continuat de cohessió grupal i de fi col.lectiu. El canvi continuat propiament com a sistema social, perqué és el que es desvetlla exitós. I la marginació de les creences, perqué la seva immutabilitat s'interposa en la interpretació ontològica real, científica.

Però és evident que el fet de que una minoria de nosaltres es senti, sense cap dubte, atea no obvia el fet de que la resta segueixi necessitant una visió transcendent de la seva pròpia existència. Una resta que, majoritàriament, segueix emprant simbologia esotèrica preindustrial per a expressar-la, el que provoca en moles casos una incomoditat que es manifesta explícitament però davant la que no tenen armes per actuar. En les properes entrades tinc la intenció d’aprofundir en aquesta contradicció.